+34 871 911 643 museucp@incaciutat.com

 

 

 

Publicitat

La comercialització del producte és, com en la resta de les indústries, una fase essencial en tot el procés de producció del calçat.

A la dècada dels anys 30 del segle XX alguns empresaris d’Inca, amb una clara visió dirigida a exportar millor els seus productes, van utilitzar l’anglès en la seva publicitat i en la marca comercial. En aquells anys, la fàbrica de Llorenç Fluxà tenia un segell de marca en anglès: The shoe Lottusse. Trade mark, i el fabricant Mateu Pujadas anunciava el seu calçat sota la marca The Sanson Shoe. Però va ser a partir dels anys 60 del segle XX, en el moment que es va reiniciar l’exportació massiva cap a Europa i es va obrir el mercat dels EUA al calçat mallorquí, quan les grans fàbriques de calçat van pensar que una de les maneres per fer atractiu el seu producte, en vistes de poder exportar, era assumir un nom comercial que “sonés” a estranger. Així, de l’adjectiu mallorquí que s’utilitza per expressar que alguna cosa procedeix del camp, “camper” (amb accent en l’última síl·laba), va sorgir la marca Camper, convertida en paraula plana que atorgava una fonètica més anglosaxona. Alguns dels noms de pila més típics dels mallorquins com Jordi o Joan es van transformar en Calçats George’s i Yanko (Joan, en hongarès). El cognom Coll, combinat amb l’adjectiu flexible, que feia referència a una de les característiques de les sabates que fabricava l’empresa, va donar lloc al nom Kollflex, i també del cognom Ballester es va crear el nom d’una altra important fàbrica de sabates: Ballco.

El Museu del Calçat i de la Indústria exhibeix una selecció de reproduccions d’etiquetes de caixes de sabates, targetes de visita, fulls publicitaris (els flyers de l’època), anuncis en premsa (els més importants van arribar a diaris nacionals com ABC i La Vanguardia) i cartelleria des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.