Eines-artesanals

Eines tradicionals

L’elaboració artesanal del calçat és un complex procés que ha mantingut les mateixes fases de producció des de fa segles, i que exigeix als sabaters unes habilitats molt especials assolides després d’anys d’aprenentatge. Per dur a terme tot aquest procés, antigament era habitual la col·laboració de tots els membres de la família i d’alguns ajudants, que es repartien les tasques entre homes, dones i nens. Primer de tot, el sabater prenia les mesures del client, feia els patrons a partir del disseny triat i preparava els talls de la pell. Un former s’havia encarregat prèviament de la realització de la forma. Posteriorment, les dones eren les encarregades de cosir a mà o a màquina els talls de pell que després muntaven els homes, clavant-los sobre la forma de la fusta, i cosien, així mateix, les plantilles, la gira i la sola. També eren treballs propis de les dones els relatius a la finalització de la sabata, com pintar i netejar el calçat. Els nens, per la seva banda, s’encarregaven dels treballs més senzills com encolar o anar a buscar els materials.

El Museu del Calçat i de la Indústria disposa d’una àmplia selecció d’eines per a la fabricació manual del calçat datades del segle XX cedides per antics sabaters de la comarca, les quals donen mostra de la gran quantitat de subprocessos específics necessaris per a la realització del calçat de forma tradicional.