La peça del mes de setembre va ser presentada per l’historiador de l’art Bernat Mateu i la restauradora Marta Murgades el dissabte 5 de setembre.
Està formada per una caixa d’enllustrador i les seves eines (pots de pintura, raspalls, betum, pedaços i protectors), a més d’algunes curiositats (retalls de premsa i una targeta identificativa). Tot aquest material pertany a mitjans del segle XX i ha estat restaurat recentment per Marta Murgades.
L’ofici d’enllustrador és un treball sovint oblidat quan es parla d’oficis relacionats amb la indústria del calçat, ja que la seva tasca, tot i ser essencial, resultava poc visible (probablement pel fet de desenvolupar-se fora dels tallers i les fàbriques). La seva tasca consistia bàsicament a netejar i donar brillantor a les sabates. Aquest tipus de treballadors eren itinerants (anant sempre acompanyats de la seva caixa), i tot i que es movien d’un costat a l’altre, solien concentrar-se a les ciutats i als llocs on hi havia més trànsit de persones. Els enllustradors eren habitualment homes, molts d’ells adolescents, que combinaven aquesta tasca amb els seus estudis. No hi havia tarifes establertes per a les seves feines, però sí està constatat que cobraven relativament poc.
L’ofici d’enllustrador es desenvolupà com a professió durant el segle XIX i fou molt habitual fins a les dècades finals del segle XX. Aquesta progressiva desaparició de l’ofici s’explica degut a varis factors com el fet popularitzar-se sabates de menor cost i de menor durada -i que, per tant, necessiten menys manteniment; el sorgiment de productes de manteniment personal de les sabates; la reducció dels trajectes a peu, pel que el desgast de les sabates és menor; i el canvi d’hàbits socials de les persones que impliquen una major celeritat en les seves rutines que comporten, entre d’altres, caminar amb més presses pels carrers. Totes aquestes causes fan que avui en dia resulti gairebé impossible trobar qualque enllustrador pels nostres carrers.
Pel que fa a la caixa, l’element icònic que els feia recognoscibles al carrer, està feta de fusta i té dos compartiments interiors per guardar-hi els utensilis (tints, raspalls, pedaços, etc.). S’accedeix a ells mitjançant dues portetes laterals que s’alcen. El seu element més destacat però, és la peça que sobresurt (també de fusta) i que serveix tant d’agafador per al transport com de suport per als peus del client mentre li enllustren les sabates.

*Informació extreta de la recerca de Bernat Mateu Morro.