Col·lecció
Eines Tradicionals
L’elaboració artesanal del calçat és un complex procés que ha mantingut les mateixes fases de producció des de fa segles, i que exigeix als sabaters unes habilitats molt especials assolides després d’anys d’aprenentatge. Per dur a terme tot aquest procés, antigament era habitual la col·laboració de tots els membres de la família i d’alguns ajudants, que es repartien les tasques entre homes, dones i nens. Primer de tot, el sabater prenia les mesures del client, feia els patrons a partir del disseny triat i preparava els talls de la pell. Un former s’havia encarregat prèviament de la realització de la forma. Posteriorment, les dones eren les encarregades de cosir a mà o a màquina els talls de pell que després muntaven els homes, clavant-los sobre la forma de la fusta, i cosien, així mateix, les plantilles, la gira i la sola. També eren treballs propis de les dones els relatius a la finalització de la sabata, com pintar i netejar el calçat. Els nens, per la seva banda, s’encarregaven dels treballs més senzills com encolar o anar a buscar els materials.
El Museu del Calçat i de la Indústria disposa d’una àmplia selecció d’eines per a la fabricació manual del calçat datades del segle XX cedides per antics sabaters de la comarca, les quals donen mostra de la gran quantitat de subprocessos específics necessaris per a la realització del calçat de forma tradicional.
Maquinària industrial
El desenvolupament de la maquinària industrial es va produir a partir de la mecanització dels antics processos manuals de fabricació del calçat. Són necessàries més de 100 operacions per a realitzar una sabata i cada màquina està concebuda per a dur a terme una part molt especialitzada del procés. És tal la complexitat de la producció del calçat que, depenent del tipus de model seguit, és necessària la utilització d’unes màquines o altres. Inca i la comarca del Raiguer s’han diferenciat per l’elaboració d’un tipus de sabata de gran qualitat d’origen tradicional anomenat Goodyear. Aquest tipus de sabata, molt confortable i de gran resistència, es caracteritza per una doble costura que uneix, d’una banda, el cos de la sabata en la gira, i per un altre, un segon repuntat exterior que fixa la sola en aquesta peça.
La selecció de maquinària exposada en el Museu del Calçat i de la Indústria serveix per a il·lustrar les fases més importants de la laboriosa fabricació de calçat Goodyear de manera industrial: el disseny i la forma, el patronatge i el tall de la pell, el aparado, el muntatge, l’acabat i l’envàs.
Indústries auxiliars
La fabricació de la sabata és un procés molt laboriós que requereix una gran quantitat de procediments diferents i un alt grau d’especialització. Tant és així que al llarg del segle XX van sorgir una sèrie d’empreses, la majoria a Palma, atretes per la forta demanda de productes necessaris per a la fabricació del calçat: adoberies, fàbriques de formes, talons, gomes, soles, tensadores, freses, betums i productes químics, coles, capses de sabates i distribuïdors d’ornaments per a calçat i maquinària especialitzada.
El tren, que va arribar a Inca el 1875, va facilitar la comercialització del calçat produït a tota la comarca del Raiguer i va permetre que aquest arribés d’una forma més ràpida fins al port de Palma per a la seva exportació. D’altra banda, la generació d’electricitat va ser un recurs primordial per a la indústria del calçat, ja que va permetre optimitzar el funcionament de les màquines a les fàbriques. Entre 1901 i 1915 l’electrificació va ser una realitat a la major part de Mallorca.
Al Museu del Calçat i de la Indústria es pot apreciar una mostra d’objectes pertanyents a les indústries auxiliars del calçat, d’entre els quals destaquen un extensòmetre per provar l’elasticitat i el punt de ruptura de les gomes, un bombo per adobar pells, un teler de pell, un mostrari de llaços i altres complements ornamentals per a sabates, tatxes, soles, tapes i talons de goma, revistes, fotografies i capses de sabates.
Homenatge fotogràfic
La comarca del Raiguer ha estat el bressol de nombroses generacions que, una per una, han transmès els coneixements relacionats amb el món de la sabata i les indústries auxiliars. Per tal de retre homenatge a tots aquests homes i dones que durant segles han fet del seu treball un senyal d’identitat de la indústria de Mallorca, des del Museu es va fer una crida popular a 2018 per rebre fotografies de persones vinculades amb el sector. L’objectiu era dignificar i fer valdre el treball incansable dels petits treballadors, que han constituït el gruix del capital humà que ha possibilitat que el Raiguer hagi estat la principal zona industrial de l’illa. A més de les fotografies rebudes a partir de la crida popular, al monument d’homenatge exposat al Museu també es poden llegir alguns noms en representació de la gran quantitat de sabaters i sabateres empadronades a la comarca des de 1885 fins a l’actualitat.
Sabates de col·lecció
La indústria de Mallorca s’ha especialitzat en el disseny de calçat d’alta qualitat de pell per a home i dona, encara que també en la fabricació d’espardenyes, calçat esportiu, calçat per a nens o calçat ortopèdic. Moltes empreses s’han obert a seguir les tendències de la moda més innovadora. Fins i tot dissenyadors locals han creat models que s’han convertit en tendència, i les seves creacions són conegudes a tot el món.
A l’exposició permanent del Museu es pot apreciar una magnífica col·lecció de sabates elaborades per diverses empreses mallorquines al llarg del segle XX. Tot i que cada sabata és el reflex d’una manera particular d’entendre el calçat, una visió conjunta de tota la col·lecció mostra un nexe comú: la concepció de la sabata com un objecte de gran qualitat treballat acuradament des de l’essència artesanal, malgrat la introducció de la maquinària industrial en el procés de fabricació.
Avui moltes de les fàbriques presents al Museu han tancat ja les seves portes. No obstant això, encara queda un prestigiós grup d’empreses de calçat que continuen actives i realitzen productes d’una gran qualitat i rellevància nacional i internacional. És el cas de Lottusse, Miquel, Bestard, Comes, Camper, TLB, Carmina o Vidal, una mostra de les quals es pot apreciar a la vitrina del “Calçat avui”.
Calçat i moda
L’evolució del calçat des de les formes més tradicionals fins a les més modernes ha anat sempre relacionada amb els canvis en la indumentària de cada època. A Mallorca, l’abandonament de la vestimenta tradicional –una de les peculiaritats més admirades pels viatgers del segle XIX– va ser acompanyat de la introducció de models de calçat més d’acord amb les tendències internacionals. Amb el temps, a mesura que el vestit tradicional va anar quedant relegat a usos folklòrics, també les sabates van començar a notar influència dels dissenys estrangers, ja que els fabricants de la comarca van adaptar models italians i francesos a les seves produccions de calçat.
De fet, durant les dècades dels 40, 50 i 60 del segle XX, la revista MODA Y LÍNEA, editada a Mallorca per Miquel Trobat, va ser la publicació de referència en moda del calçat a Espanya. Oferia una amplíssima informació sobre les tendències en l’àmbit regional i internacional. Els dissenyadors de més renom hi publicaven els seus models, i es mostrava com calçaven els personatges famosos de cada moment. La publicació incloïa també reportatges i anuncis de màquines, complements i objectes auxiliars de tota mena per a la fabricació del calçat. A més, MODA Y LÍNEA permetia als seus lectors la possibilitat de confeccionar ells mateixos els models apareguts en les seves pàgines mitjançant l’encàrrec del patró corresponent al model desitjat. A les últimes pàgines de la publicació s’anunciava l’Acadèmia Tècnica Trobat, dirigida pel mateix editor de la revista, que es basava en l’ensenyament per correspondència de modelatge i patronatge de calçat dirigit “a tots dos sexes”.
Al Museu del Calçat i de la Indústria es pot apreciar, i fins i tot fullejar, una selecció d’exemplars de la revista MODA Y LÍNEA i d’altres publicacions similars, sorgides entre les dècades 40 i 60 del segle XX.
La publicitat en el sector
La comercialització del producte és, com en la resta de les indústries, una fase essencial en tot el procés de producció del calçat.
A la dècada dels anys trenta del segle XX alguns empresaris d’Inca, amb una clara visió dirigida a exportar millor els seus productes, van utilitzar l’anglès en la seva publicitat i en la marca comercial. En aquells anys, la fàbrica de Llorenç Fluxà tenia un segell de marca en anglès: The shoe Lottusse. Trade mark, i el fabricant Mateu Pujadas anunciava el seu calçat sota la marca The Sanson Shoe. Però va ser a partir dels anys seixanta del segle XX, en el moment que es va reiniciar l’exportació massiva cap a Europa i es va obrir el mercat dels EUA al calçat mallorquí, quan les grans fàbriques de calçat van pensar que una de les maneres per fer atractiu el seu producte, en vistes de poder exportar, era assumir un nom comercial que “sonés” a estranger. Així, de l’adjectiu mallorquí que s’empra per expressar que alguna cosa procedeix del camp, “camper” (amb accent en l’última síl·laba), va sorgir la marca Camper, convertida en paraula plana que atorgava una fonètica més anglosaxona. Alguns dels noms de pila més típics dels mallorquins com Jordi o Joan es van transformar en Calçats George’s i Yanko (Joan, en hongarès). El cognom Coll, combinat amb l’adjectiu flexible, que feia referència a una de les característiques de les sabates que fabricava l’empresa, va donar lloc al nom Kollflex, i també del cognom Ballester es va crear el nom d’una altra important fàbrica de sabates: Ballco.
El Museu del Calçat i de la Indústria exhibeix una selecció de reproduccions d’etiquetes de capses de sabates, targetes de visita, fulls publicitaris (els flyers de l’època), anuncis en premsa (els més importants van arribar a diaris nacionals com ABC i La Vanguardia) i cartelleria des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.
La Wunderkammer del calçat: curiositats i art
Les Wunderkammers, també anomenades cambres de les meravelles o gabinets de curiositats, eren petites habitacions privades plenes d’objectes peculiars procedents de les més diverses parts del món. En una atmosfera íntima exposaven una gran varietat de col·leccions de diferents disciplines que combinaven ciència, art i superstició. Hi havia fòssils, plantes, insectes, criatures amb deformitats, animals exòtics, troballes de les últimes expedicions, peces artístiques, antiguitats, instruments científics, i també pots amb “sang de drac”, i esquelets del que consideraven animals mítics en aquella època. Tot i que les cambres de les meravelles, sorgides en el segle XVI, van desaparèixer entre els segles XVIII i XIX, aquestes es consideren com les antecessores directes dels museus d’art i ciències naturals d’avui dia.
La nostra Wunderkammer particular és una interpretació lliure del gabinet de curiositats. Compta amb un conjunt de fantàstiques col·leccions d’objectes, totes elles vinculades al món del calçat. Les peces exposades inclouen sabates històriques de diferents parts del món, models estrafolaris, un recull de sabates i maquinària industrial en miniatura, i una increïble col·lecció d’obres d’art inspirades en formes de sabata d’artistes tan importants com Louise Bourgeois o Chema Madoz.
