La peça del mes de gener és un conjunt de vuit manuals d’entre finals dels anys 30 i inicis dels anys 70 de segle XX elaborats gairebé tots per la filial britànica de la United Shoe Machinery Company (Massachusetts, 1899) sobre els components i el funcionament de les seves màquines. El conjunt pertanyia a l’ex mecànic Antonio Mateu Coll (1942-1999), conegut com “Toni de la United”, i ha estat donat a el Museu pel seu fill Pere Mateu Torres.
La reparació de les màquines és una tasca sovint oblidada dins de les indústries auxiliars de l’calçat. Encara que no estigui dins cap fase de la fabricació de l’calçat, sense el manteniment i la reparació de les màquines tampoc haguessin pogut fabricar sabates. De fet, tenir segons quines màquines avariades en una fàbrica suposava un gran alentiment o fins i tot un tall a la cadena de producció, de manera que sempre que es podia intentava aguantar amb la màquina a mig funcionament i es reparava en les hores de descans. Aquesta tasca demandava molta d’especialistes amb molts coneixements tècnics i mecànics, que aprenien sobretot a través de la pràctica i de la consulta d’aquests catàlegs, ja que no existien estudis de mecànica a Mallorca.
Aquest conjunt de manuals o catàlegs, tot i ser molt similars, tenen diferents títols: “List of parts and instructions” (Llista de parts i instruccions), “Parts catalogui” (Catàleg de peces) o “Catalogue of Replacement Parts” ( catàleg de peces de recanvi). A la portada apareix, a més del títol, el nom de la màquina a la qual fa referència (en alguns casos també traduïda a l’castellà amb un adhesiu), l’any i el mes en què es va editar i el nom de la companyia i la seva adreça postal. A la primera pàgina apareix la imatge de la màquina i després els dibuixos de les seves peces amb les referències numerades de cadascuna. Els mecànics consultaven aquests manuals quan tenien un dubte sobre el funcionament de la màquina o sobre algun dels seus components, els quals s’havien de encarregar directament a Anglaterra, ja que ni les peces ni les eines per reparar eren universals.
Des que existeixen referències a la fabricació de el calçat, la reparació de la maquinària sempre ha estat una tasca lligada a el sexe masculí. Les grans fàbriques solien tenir els seus propis mecànics, encara que també en ocasions havien de demanar els serveis dels mecànics de les empreses que fabricaven i / o venien la maquinària, com la mateixa internacional USMC o local Adobats Fluxá (1963-2000).
