Trenar és una paraula que ressona amb força. La seva primera síl·laba (tre-) evoca els sons de les eines i les màquines que omplien les fàbriques, els tallers i les cases on es treballava, mentre que la segona (-nar) ens transporta a les melodies que impregnaven aquests espais: converses, cants, taral·lejos o ràdios de fons. Però trenar també és un verb, i els verbs impliquen acció. I en aquest cas, una acció que uneix: pells, cabells —trenes—, i persones. La present exposició vol retre homenatge al moviment i la col·laboració de totes aquelles mans que han donat vida a una indústria tan singular i, alhora, posar en valor aquesta activitat profundament arrelada al territori. 
