Ibermuseos-unobjecte2

Un objecte, tres visions. Museu virtual d'integració

Premi Ibermuseos de Educacion 2020

En el marc del Dia Internacional dels Museus, el dijous 20 de maig, a les 19 hores, es farà la inauguració de l’exposició “Un objecte, tres visions: museu virtual d’integració”. Amb aquesta mostra es posa punt i final al projecte desenvolupat pel Museu del Calçat i la Indústria durant els darrers mesos, guanyador del Premi Ibermuseos d’Educació 2020.

Concretament, la iniciativa ha consistit en la creació de grups de treball formats per tres persones, un antic treballador de la indústria del calçat, una persona provinent de fora d’Inca i un jove de la comarca. A partir d’un objecte de treball, elegit per l’antic treballador, s’han generat converses sobre àmbits quotidians i professionals que han desencadenat un diàleg intergeneracional i intercultural entre els diferents membres dels equips. Per tant, en conjunt, l’exposició presenta tres visions sobre una mateixa experiència, transmetent així reconeixement, inclusió i aprenentatge.

Presentació del projecte

Àngel – Heliana – Ariann

Àngel és modelista. El seu relat apropa el seu grup a una de les parts més importants i sovint més desconegudes del món del calçat: el modelatge.

La sabata neix a través de la idea del dissenyador, que la imagina i la pensa. En depèn la viabilitat de la sabata, la forma i la comoditat. Ariann li fa preguntes des de la candidesa pròpia de la infància i Heliana, del Brasil, s’interessa pel disseny de les sabates de taló i la utilització de pells exòtiques.

Així doncs, arran de la conversa sorgida entre tots tres, es pot comprendre millor el moment inicial de creació de la sabata.*

Carmen – Rachida – Xavi

Carmen va arribar a l’illa amb 15 anys i des del primer moment es va dedicar al sector del calçat.

Condicionada pel fet de ser dona, es va veure obligada a treballar durant deu anys des de casa mentre criava els seus dos fills.

Quan va tornar a la fàbrica, ho va fer a Yanko, on es va acabar jubilant. Juntament amb les preguntes de Xavi, un jove inquer, i de Rachida, nascuda al Marroc, la conversa es desenvolupa de manera desenfadada, protagonitzada per les anècdotes que Carmen recorda amb humor.

Mentre Xavi, malgrat la seva joventut, coneix bé la indústria de la sabata pel fet que els seus pares s’hi van dedicar, Rachida explica que quan era jove es va dedicar a fer babutxes artístiques. En aquesta conversa, doncs, podem veure l’auge i el declivi del sector i en la lluita de la dona treballadora a Inca.

Mercedes – Amadou – Rayan

La història de Mercedes és la història de tantes persones vingudes de fora de Mallorca per treballar a l’illa al sector del calçat.

El fet de ser dona i patir discriminacions a l’entorn, la van motivar a ser una de les primeres dones sindicalistes d’Inca després del franquisme.

Així, les seves vivències són una recopilació de les lluites obreres, de lacció sindical i de la defensa dels drets de les dones.

Tot això es reflectirà molt bé gràcies a les preguntes que Rayan, jove inquer, i Amadou, nascut al Senegal, li fan al voltant de la seguretat, la higiene laboral, el declivi de la indústria i els sons de les sirenes de les fàbriques.

La conversa els conduirà també al Senegal, on Amadou, a partir de les seves vivències, explicarà com s’hi fabriquen les sabates.

Rafel – Paula – Carla

La història de Rafel és purament la vida lligada al calçat: un home que ha treballat tota la vida fent de tallador.

Coneix cada plec, cada repunt, cada racó de la sabata. Gràcies a persones com ell és possible entendre la relació gairebé mística que sorgeix entre el sabater i el producte.

No és només fabricar la sabata amb les mans: és entendre-ho i això, és el que millor sap fer Rafel.

A la conversa que s’estableix entre ell, la Carla i la Paula, de l’Equador, podem entendre el llarg procés pel qual passa una sabata des que s’idea fins que s’empaqueta.

Ricardo – Yulai – Aina

Quan es pensa en la indústria del calçat es tendeix a pensar a la fàbrica, a les màquines ia les persones que realitzen aquest producte.

Tot i així, sent una indústria complexa com és, perquè funcioni fan falta tota una sèrie d’elements que, com la sèrie de baules que acaben component les cadenes, són necessàries perquè es pugui fabricar la sabata. Aquestes indústries reben el nom d’indústries auxiliars, i el testimoni de Ricardo és un exemple de primera mà.

Ell era mecànic, s’encarregava de reparar les màquines del calçat, especialment les del trenat. Així, Ricardo ens explica la part mecànica del sector.

Yulai, nascuda a El Salvador, s’interessa molt pel tipus de pell que es feia servir a Inca, ja que al seu país les pells de cocodril i de serp són molt utilitzades. Aina, jove inquera, s’interessa per les antigues condicions laborals del sector.

Tomeu – Simona – Llorenç

Tomeu és un exemple vivent del que ha estat el sector empresarial del calçat a Inca. Nostàlgic del temps passat, la seva visió com a empresari ajuda a entendre millor l’auge i el declivi del sector.

Un dels punts àlgids de la conversa ve quan el jove inquer Llorenç demana a Tomeu quina és la principal eina d’un sabater.

Simona, nascuda a Romania, dóna una visió diferent del que va ser la indústria a Inca a partir dels records de la seva sogra, també inquera, i antiga sabatera.

Maria Antònia – Yaneth – Reyad

La visió de Maria Antònia ens apropa a la vida de tants inquers que van néixer a mitjans del segle XX.

Unes vides lligades a les sabates que, com ens explica Maria Antònia, es van criar amb ells i la seva fabricació. Una vida que se centrava en la feina, els sons i les olors de la pell.

A aquesta mirada nostàlgica li hem de sumar les preguntes més de caràcter personal que fa el jove Reyad i la mirada apassionada de Yaneth, nascuda a Mèxic.

Francisca – Simona – Gorka

Francisca explica la infància de molts nens que des de petits es van veure obligats a treballar a les fàbriques per ajudar la seva família.

Era l’inici d’una feina que, si escau i en moltes altres dones, suposaria, anys més tard, un pas important per a l’emancipació de la dona.

Simona i Francisca connecten de seguida. Els testimonis de les dues dones, units a la innocència dels comentaris de Gorka, fill de Simona, fan que s’estableixi un vincle i una complicitat que es materialitza en un reconeixement mutu i desig de continuar en el futur amb aquesta amistat.

Àlbum de fotos

Vídeo del projecte