Carmen – Rachida – Xavi

Carmen va arribar a l’illa amb 15 anys i des del primer moment es dedicà al sector del calçat. Condicionada pel fet de ser dona, es va veure obligada a treballar durant 10 anys des de casa mentre criava els seus dos fills. Quan tornà a la fàbrica, ho feu a Yanko, on s’acabà jubilant. Juntament amb les preguntes d’en Xavi, un jove inquer, i de na Rachida, nascuda al Marroc, la conversa es desenvolupa de manera desenfadada, protagonitzada per les anècdotes que Carmen recorda amb humor. Mentre en Xavi, tot i la seva joventut, coneix bé la indústria de la sabata degut a que els seus pares s’hi varen dedicar, na Rachida explica que quan era jove es va dedicar a fer babutxes artístiques. En aquesta conversa, doncs, podem veure l’auge i declivi del sector i a la lluita de la dona treballadora a Inca.