Que la vida no és un conte de fades és quelcom que més tard o més d’hora tots acabam comprenent. Tanta sort! Tanta sort que les dones d’ara ja no es volen parèixer a les princeses dels contes. Les Ventafocs d’avui en dia es reapropien de la faula per convertir-se elles mateixes en les protagonistes actives de la història. En elles està la capacitat d’empoderar-se i rompre la sabata que les limita al desig d’un altre. I és que les protagonistes dels contes que reescrivim ja no necessiten prínceps que les rescatin ni d’encanteris màgics que les convertesquin en les més belles del ball.
María Isabel Uribe presenta un projecte artístic en el qual posa el focus d’interès en la petjada per “desemmascarar el dolor visible i invisible de la memòria corporal”. En ell, la sabata perd la seva funció primitiva de protecció per esdevenir un element amenaçador. La freqüent incomoditat de la sabata femenina, esclava dels dictàmens de la moda i els prototips de la bellesa, es converteix en aquesta proposta en un complement directament ominós.
Les Ventafocs del segle XXI es rebel·len contra els perills que les esperen. Rompen les seves sabates i es fan fortes davant dependències i submissions alienes, sabent que d’aquesta manera sols seran elles les propietàries del seu futur.
L’exposició es complementa amb un seguit de micropoemes, en diàleg amb les obres, realitzats per Sara Rivera Martorell.
