Sabates punxents per a una realitat homònima

Genuí com pocs i amb una transparència d’ànima que contrasta amb la duresa i l’opacitat del material amb què treballa. En Jaume Canet explica que Tot és fet en un combat tranquil al taller, amb ferro forjat, torçat a foc (…) damunt l’encruia (…) sempre amb amor i passió. A fora, el combat continua. Caldrà calçar-se les sabates. Aquestes sabates. Unes sabates feixugues que arrosseguen el passat, i encara el present, d’una lluita que té l’absoluta llibertat per bandera. Podran tornar lleugeres algun dia? Unes sabates que punxen, defensant i eixamplant al mateix temps l’espai per a la diversitat en un món de vegades obsolet. Unes sabates que incomoden a aquells que caminen en línia recta. Les sabates. Unes sabates que deixen petjada, trepitjant fort; com fort exclama el seu autor: Aquestes sabates som jo.

Maria Mesquida Artigues