FOTO_1

Peça del mes (Febrer 2020): Les dones del trenat

La peça del mes de febrer és un conjunt de dues fotografies de dones treballant el trenat, la de la dreta de mitjans dels anys cinquanta i la de l’esquerra de mitjans dels anys seixanta, cedides al Museu per Antonia Fiol. La fotografia gran va ser realitzada pel fotògraf inquer Antoni Pujol (Inca).

d’entre finals dels anys 30 i inicis dels anys 70 del segle XX elaborats quasi tots per la filial britànica de la United Shoe Machinery Company (Massachusetts, 1899) sobre els components i el funcionament de les seves màquines. El conjunt pertanyia a l’exmecànic Antonio Mateu Coll (1942-1999),  conegut com “en Toni de la United”, i ha estat donat al Museu pel seu fill Pedro Mateu Torres.

La reparació de les màquines és una tasca sovint oblidada dins les indústries auxiliars del calçat. Tot i que no estigues dins cap fase de la fabricació del calçat, sense el manteniment i la reparació de les màquines tampoc s’haguessin pogut fabricar sabates. De fet, tenir segons quines màquines avariades dins una fàbrica suposava un gran alentiment o fins un tall en la cadena de producció, per la qual cosa sempre que es podia s’intentava aguantar amb la màquina a mig funcionament i es reparava en les hores de descans. Aquesta tasca demandava molta d’especialistes amb moltes habilitats tècniques i mecàniques, què s’aprenien sobretot a través de la pràctica i de la consulta d’aquests catàlegs, ja que no existien estudis de mecànica a Mallorca.

Aquest conjunt de manuals o catàlegs, tot i ser molt semblants, tenen diferents títols: “List of parts and instructions”  (Llista de parts i instruccions), “Parts catalogue” (Catàleg de peces) o “Catalogue of Replacement Parts” (Catàleg de peces de recanvi). A la portada hi apareix, a més del títol, el nom de la màquina a la qual fa referència (en alguns casos també traduïda al castellà amb una ferratina), l’any i el mes en què es s’edità i el nom de la companyia i la seva adreça postal. A la primera pàgina hi apareix la imatge de la màquina i a continuació els dibuixos de les seves peces amb les referències numerades de cada una. Els mecànics consultaven aquesta manuals quan tenien un dubte sobre el funcionament de la màquina o sobre algun dels seus components, els quals s’havien de comanar directament a Anglaterra, ja que ni les peces ni les eines per reparar-les eren universals.

Des que existeixen referències a la fabricació del calçat, la reparació de la maquinària sempre ha estat una tasca lligada al sexe masculí. Les grans fàbriques solien tenir els seus propis mecànics, tot i que també en ocasions havien de demandar els serveis dels mecànics de les empreses que fabricaven i/o venien la maquinària, com la mateixa internacional USMC o la local Curtidos Fluxá (1963-2000).