peça del mes. octubre

Peça del mes (Octubre 2019): La comercialització de la pell

La peça del mes d’octubre és un conjunt de mostraris de llaços de pell i tela. Es tracta d’uns mostraris dels anys cinquanta/seixanta que Damià Antoni Tomàs Puigserver (Buenos Aires 1923 – Llucmajor 2013) va recopilar de les empreses de Llucmajor (Can Terrassa, Calçats Munar, Oliver i Mulet, etc.) o del Raiguer (Lottusse i Calçats Miquel) a les quals ell representava.

La comercialització, tant de la pell com de la resta de components per fabricar sabates (soles, plantilles, cordons, sivelles, etc.), era una d’aquestes tasques auxiliars sense la qual no s’haguessin pogut fabricar sabates. Aquesta tasca era realitzada pels representants, que eren els encarregats de vendre aquests elements tant a les grans fàbriques com als petits tallers. Els representants de pell, de soles, d’ornaments, etc., visitaven de forma periòdica i presencial aquestes oferint els seus productes i els encarregats de producció d’aquestes feien les comandes. Posteriorment, els transportistes feien arribar aquests materials a les fàbriques. Així doncs, els representats o comercials tenien una estreta relació amb els fabricants i la seva tasca fou cabdal.

En el cas concret de les pells, la majoria de les que utilitzaven les fàbriques de Mallorca era importada d’Àsia, Àfrica i Amèrica i provenia d’animals tan diversos com la vedella, la cabra o l’ovella. En les darreres dècades també han sorgit pells sintètiques i ha augmentat el seu ús per fabricar sabates.

Des que existeixen referències a la comercialització de la pell i de la resta de components per fabricar calçat, la tasca de representant sempre va estar lligada al gènere masculí. Es coneixen poques dones que hagin estat representants, tot i que progressivament s’ha anat revertint aquesta tendència.

Per la seva banda, els mostraris de llaços o de pells gairebé han desaparegut i han estat substituïts per catàlegs en paper o en format digital. Aquesta tasca de representació també ha perdut la seva èpica si la comparem amb aquells viatges que realitzaven els representants mallorquins a la Península als anys seixanta i setanta.